Els poemes que comprenen el contingut d’aquesta obra, la gran majoria, són fruit d’unes experiències viscudes en la contemplació personal de la presència amorosa de Déu, en la pròpia vida de cada dia. En certa manera, bàsicament, són una catequesi i una pedagogia exhaustiva, pouada en la mateixa essència portadora del missatge evangèlic de la Bona Nova. Alguns poemes volen aportar una novetat teològica en la seva interpretació; d’altres, solament, una confirmació d’allò que ja se sabia de bell antuvi. Aquesta obra, en tot el seu conjunt, és un relat de prosa adornada amb rima per ennoblir-la, donant així, a les conjugacions verbals i dialèctiques, aquell embelliment tan suggeridor i gratificant que aporta la sonoritat musical i rítmica de la poesia, versificant així les pròpies conviccions personals, doctrinals i morals més pregones.
«La seva aportació mística més gran és segurament aquesta: l’experiència positiva i transfigurable de l’amor conjugal, ben entès, no merament carnal, corporal o eròtic, sinó espiritual, profund, transcendent, com formant part del mateix amor diví, ja que és Déu mateix, el Déu-Amor, qui el mou i l’inspira feliçment.»
Climent Forner, del pròleg