Nació en el 673 cerca del monasterio benedictino de Wearmouth (Inglaterra). Allí ingresó como monje, y dedicó toda su vida a estudiar, a escribir y a enseñar. Se interesó tanto por los temas teológicos como por los científicos, y de una manera especial por la Sagrada Escritura: «¡Qué hombre realmente afortunado! A menudo cantaba: o bien textos de san Pablo u otros fragmentos de la Biblia, o bien poesías escritas en la nuestra propia lengua, pues de hecho conocía bien la poesía inglesa» (Carta de Cuthbert).
Hoy también celebramos Sant Gregorio VII: Perseguido por el emperador Enrique IV de Alemania, el papa murió en el exilio «por haber amado la justicia y odiado la iniquidad» (1085).
Y también celebramos Santa María Magdalena de Pazzi: Carmelita, rezó y escribió mucho por la reforma de la Iglesia (1566-1607).
Empar Moliner: escriptora, col·laboradora habitual dels mitjans catalans i, des de fa uns anys, entusiasmada empedreïda de còrrer. Al 2015 va fer dues maratons, la de Barcelona i la de Nova York i, parafrasejant Murakami, ens diu "de què parla ella quan parla de córrer". Amb la seva particular (i fanàtica) forma de veure aquest esport, engresca el lector amb les seves experiències sobre el córrer, escrites amb un llenguatge àgil i vibrant que transmet vitalitat i sentiments a cada frase. Algú dirà raonablement que tot això que explico, aquestes èpiques nicieses, podria dir-les si només anés a caminar. És cert. Però mentre pugui correré, perquè córrer m'acosta de forma diferent a tot. Quan torno de caminar estic contenta, però quan torno de córrer estic eufòrica. M'agrada anar de pressa. De què fujo? De tot. Qui em persegueix? Tots els altres. Per què? Per si de cas.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 18:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos + 50€
-O puede recogerlo en la tienda.
Empar Moliner: escriptora, col·laboradora habitual dels mitjans catalans i, des de fa uns anys, entusiasmada empedreïda de còrrer. Al 2015 va fer dues maratons, la de Barcelona i la de Nova York i, parafrasejant Murakami, ens diu "de què parla ella quan parla de córrer". Amb la seva particular (i fanàtica) forma de veure aquest esport, engresca el lector amb les seves experiències sobre el córrer, escrites amb un llenguatge àgil i vibrant que transmet vitalitat i sentiments a cada frase. Algú dirà raonablement que tot això que explico, aquestes èpiques nicieses, podria dir-les si només anés a caminar. És cert. Però mentre pugui correré, perquè córrer m'acosta de forma diferent a tot. Quan torno de caminar estic contenta, però quan torno de córrer estic eufòrica. M'agrada anar de pressa. De què fujo? De tot. Qui em persegueix? Tots els altres. Per què? Per si de cas.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
