Cerrado por vacaciones:
del 1 al 23 de agosto.
FAMÍLIA Y JUVENTUD
1193/4: Nace en el castillo de la familia de los Offreducci en Asís, de Favarone, un patricio arrogante y de Ortolana, noble de profundos sentimientos cristianos (peregrinaciones a Roma, a Tierra Santa…). Clara es muy favorecida y de sentimientos generosos (acoge a mendigos). Aprende a leer y a escribir (latín). La familia proyecta casarla con un buen partido (noble), pero ella se resiste.
CONVERSIO
1212, Marzo 18: A los 18 años, tras mantener entrevistas ocultas con Francisco, escapa de su casa y corre a la Porciuncula, donde Francisco le corta los cabellos: «Deseo servir al Dios del pesebre y del Calvario; ¡no quiero otro tesoro ni herencia!». Conducida por algún tiempo al monasterio benedictino San Paolo delle Abbadesee (monjas de la alta nobleza) y a la iglesia de Sant’Angelo in Fanzo (monasterio más sencillo), Francisco le acoge en el convento de San Damián. No tiene más que la “forma de vida” de Francisco. Allí vivirá hasta su muerte.
CONVERSATIO
1247: Inocencio IV propone que las comunidades femeninas puedan poseer bienes en común, rentas y posesiones. Clara hará lo que nunca ninguna mujer había hecho antes: escribir su propia “Regla para las Hermanas Pobres”, con rasgos bien originales: pobreza (en una sociedad donde ya corre el dineros), fraternidad (todas hermanas, fuera las clases sociales) y oración (el seguimiento de Jesús pobre ya conduce a la contemplación).
1253, Agosto 10: La víspera de su muerte recibe la aprobación de la Regla: «escoged vivir según la perfección del Santo Evangelio».
1253, Agosto 11: Muere en San Damián tras 19 años de enfermedad: “Te doy gracias, Señor, por haberme creado”.
EL CULTO
1253, Noviembre 24-29: Proceso en Asís para su canonización.
1255, Agosto-Octubre: Bula, ‘Clara claris præclara meritis’, de canonización en la catedral de Anagni «enamorada e incansable seguidora de la pobreza». La fecha del culto se fija para el 12 de Agosto, para no sobreponerla a la de San Rufino (11 de Agosto), patrono de la ciudad. Más tarde, se cambiará al día 11.
1958, Febrero: Pío XII la proclama patrona de la televisión por la visión de la Misa del Gallo que tuvo cuando estaba enferma.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
El títol d’aquest llibre, Del cel i de la terra, vol expressar la varietat de temes i perspectives que hi tenen cabuda. Malgrat la varietat temàtica, els set treballs que s’hi apleguen, redactats en aquests últims deu anys, posseeixen una unitat ideològica i metodològica bastant explícita.
A través de la varietat d’arguments exposats, l’autor ha pretès exemplificar el projecte antropològic en el qual treballa des de fa més de trenta anys. Amb l’expressió “les coses del cel i de la terra” vol posar en relleu que l’ésser humà és una estranya i sorprenent criatura que es mou entre els pols més distants i sovint fins i tot més oposats; és, com assenyadament afirma la tradició, una coincidència d’oposats (coincidentia o complexio oppositorum). Es tracta d’un paradoxal ésser perspectivístic, que és sorprenent i desitjós, angoixat i esperançat, celestial i terrenal, religiós i polític, entranyable i desconsiderat, amb anhels d’infinit, però sovint enganxat a tota mena d’apetències desordenades i d’instints perversos: és tot això al mateix temps, gairebé sense pausa ni treva.
- Los envíos se realizaran a partir del 23 de agosto.*
*Si está disponible.
Envío gratuito: pedidos +50€ (Sólo España Península y Baleares).
-O podrá recogerlo en la tienda.
El títol d’aquest llibre, Del cel i de la terra, vol expressar la varietat de temes i perspectives que hi tenen cabuda. Malgrat la varietat temàtica, els set treballs que s’hi apleguen, redactats en aquests últims deu anys, posseeixen una unitat ideològica i metodològica bastant explícita.
A través de la varietat d’arguments exposats, l’autor ha pretès exemplificar el projecte antropològic en el qual treballa des de fa més de trenta anys. Amb l’expressió “les coses del cel i de la terra” vol posar en relleu que l’ésser humà és una estranya i sorprenent criatura que es mou entre els pols més distants i sovint fins i tot més oposats; és, com assenyadament afirma la tradició, una coincidència d’oposats (coincidentia o complexio oppositorum). Es tracta d’un paradoxal ésser perspectivístic, que és sorprenent i desitjós, angoixat i esperançat, celestial i terrenal, religiós i polític, entranyable i desconsiderat, amb anhels d’infinit, però sovint enganxat a tota mena d’apetències desordenades i d’instints perversos: és tot això al mateix temps, gairebé sense pausa ni treva.
items(0) 0€
