Nació en el 673 cerca del monasterio benedictino de Wearmouth (Inglaterra). Allí ingresó como monje, y dedicó toda su vida a estudiar, a escribir y a enseñar. Se interesó tanto por los temas teológicos como por los científicos, y de una manera especial por la Sagrada Escritura: «¡Qué hombre realmente afortunado! A menudo cantaba: o bien textos de san Pablo u otros fragmentos de la Biblia, o bien poesías escritas en la nuestra propia lengua, pues de hecho conocía bien la poesía inglesa» (Carta de Cuthbert).
Hoy también celebramos Sant Gregorio VII: Perseguido por el emperador Enrique IV de Alemania, el papa murió en el exilio «por haber amado la justicia y odiado la iniquidad» (1085).
Y también celebramos Santa María Magdalena de Pazzi: Carmelita, rezó y escribió mucho por la reforma de la Iglesia (1566-1607).
Mai fins ara, Joan Margarit no havia escrit un llibre que, conservant la tendresa dels seus primers poemes, tingués també la lucidesa severa dels últims. La intel?ligència sentimental i la bellesa abrupta d''aquests versos signifiquen un pas de gegant en la poesia del poeta català més llegit del nostre temps.
Assegut en un tren contemplo els camps i de sobte, fugaç, passa una casa que és el llampec d?alguna veritat. Seria un error baixar del tren. Ja no hi seria. Estimar és on, i sempre hi ha una cosa que m?ho revela: un terrat al sol, la tarima del director d?orquestra sense ningú, només amb una rosa, mentre al voltant els músics toquen sols. Un dormitori a l?alba, un camp segat. Per descomptat, el cant d?aquells ocells al cementiri un matí de juny. Estimar és on. Perdura al fons de tot: és d?on venim. I és aquell lloc on va quedant la vida.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 18:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos + 50€
-O puede recogerlo en la tienda.
Mai fins ara, Joan Margarit no havia escrit un llibre que, conservant la tendresa dels seus primers poemes, tingués també la lucidesa severa dels últims. La intel?ligència sentimental i la bellesa abrupta d''aquests versos signifiquen un pas de gegant en la poesia del poeta català més llegit del nostre temps.
Assegut en un tren contemplo els camps i de sobte, fugaç, passa una casa que és el llampec d?alguna veritat. Seria un error baixar del tren. Ja no hi seria. Estimar és on, i sempre hi ha una cosa que m?ho revela: un terrat al sol, la tarima del director d?orquestra sense ningú, només amb una rosa, mentre al voltant els músics toquen sols. Un dormitori a l?alba, un camp segat. Per descomptat, el cant d?aquells ocells al cementiri un matí de juny. Estimar és on. Perdura al fons de tot: és d?on venim. I és aquell lloc on va quedant la vida.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
