Els trastorns del son infantil esdevenen, per a molts pares, un problema de veritat, però també ho són per les seqüeles i els efectes nocius que generen, alguns dels mètodes d’ensinistrament que es fan servir per a regular aquest procés i per a aconseguir, per fi!, que els nens dormin quan els pares ho decideixen.
Segons l’autora, psicopediatra i especialista en el tema, «el son és un procés evolutiu, i tots els nens sans arribarà un dia que dormiran correctament». Per tant, no s’ha d’alterar, ja que, en ser una necessitat vital, el son «se sincronitzarà amb les necessitats de cada moment de la nostra vida».
Per tant, deixar plorar el nadó no és la solució, perquè quan un bebè plora és que pateix i per tant necessita atenció. I tampoc no és la solució prohibir-li les cançons de bressol o no deixar-lo que es consoli al llit dels pares.
No es tracta, doncs, d’aplicar un mètode o unes normes de disciplina, sinó d’abordar les diferents situacions amb afecte i comprensió. Com es demostra en aquestes pàgines, això ens permetrà, a pares i fills, passar unes nits més tranquil·les.
Carlos González, pediatra i autor de Mi hijo no me come, afirma al pròleg de Dormir sense llàgrimes que «necessitem informació seriosa i veraç per a aclarir aquest embull de mites i prejudicis […] Dormir sense llàgrimes esdevindrà certament un clàssic tant per als pares com per als professionals».