La carta de Pau a Filemó és l’escrit més breu del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli novament el seu esclau Onèsim, també cristià, que s’havia escapat del seu amo i que, per això, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Tot i això, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesucrist, creadora d'un nou estil de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi romà. Un imperi en ple desenvolupament i constatació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben trascendent. Teodor Suau analitza profundament la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, en temps de Pau i actualment, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol tipus d'esclavitud.