Memoria obligatoria
Nacido en Toledo (607), recibió una brillante formación, y siendo abad del monasterio de Agalí (Toledo) y obispo de Toledo (657), empleó sus esfuerzos en acercar la Biblia y la doctrina de la tradición patrística al pueblo: ‘El que se entrega de lleno a meditar la Escritura, indaga la sabiduría de sus predecesores y estudia las profecías, examina las explicaciones de autores famosos y penetra por parábolas intrincadas el misterio de proverbios y enigmas. Muchos alabarán su inteligencia, y su fama vivirá por generaciones’.
Oración colecta
Dios todopoderoso, que hiciste a San Ildefonso insigne defensor de la virginidad de María; concede a los que creemos en este privilegio de la Madre de tu Hijo, sentirnos amparados por su poderosa y materna intercesión.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
La carta de Pau a Filemó és l’escrit més breu del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli novament el seu esclau Onèsim, també cristià, que s’havia escapat del seu amo i que, per això, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Tot i això, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesucrist, creadora d'un nou estil de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi romà. Un imperi en ple desenvolupament i constatació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben trascendent. Teodor Suau analitza profundament la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, en temps de Pau i actualment, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol tipus d'esclavitud.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
La carta de Pau a Filemó és l’escrit més breu del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli novament el seu esclau Onèsim, també cristià, que s’havia escapat del seu amo i que, per això, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Tot i això, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesucrist, creadora d'un nou estil de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi romà. Un imperi en ple desenvolupament i constatació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben trascendent. Teodor Suau analitza profundament la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, en temps de Pau i actualment, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol tipus d'esclavitud.