Diácono de Zaragoza y muerto en Valencia, de donde es patrono. Mártir de la persecución de Diocleciano.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure'n l'entrellat i plantar-li cara. Però per a això s'haurà de remuntar als orígens familiars a l'illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l'any 1864. La força del mar, de l'amor, de la voluntat i també de l'odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l'illa de Buda. «No era la primera vegada que s'escapaven al far, aquell far que havia quedat cec i agònic, però sí que seria l'última. S'ho acabaven de prometre, allà mateix, en el fred aixopluc de la ferralla que resistia l'embat de les onades. Ja n'hi havia prou d'amagar-se, de suportar un amor furtiu. Anar al far de Buda, que consideraven seu, havia estat un al·licient afegit a les seves trobades temeràries. Però el joc havia acabat, i ara s'enfrontaven a la dura incertesa de quan es tornarien a veure».
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure'n l'entrellat i plantar-li cara. Però per a això s'haurà de remuntar als orígens familiars a l'illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l'any 1864. La força del mar, de l'amor, de la voluntat i també de l'odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l'illa de Buda. «No era la primera vegada que s'escapaven al far, aquell far que havia quedat cec i agònic, però sí que seria l'última. S'ho acabaven de prometre, allà mateix, en el fred aixopluc de la ferralla que resistia l'embat de les onades. Ja n'hi havia prou d'amagar-se, de suportar un amor furtiu. Anar al far de Buda, que consideraven seu, havia estat un al·licient afegit a les seves trobades temeràries. Però el joc havia acabat, i ara s'enfrontaven a la dura incertesa de quan es tornarien a veure».