ELS DIES DE L'ABANDONAMENT

Una dona encara joveneta, tranquila i satisfeta, poc més que inactiva en el grup segur de la família, és abandonada de forma sorprenent pel seu home i es precipita en un món fosc i antic. Profundament ferida pel dolor i la humiliació, es queda amb les seves dues filles i el seu gos. Des de la tranquil.la Torino on va anar a viure fa uns quants anys, es veu xuclada pels records de la seva infantesa a Nàpols, els quals s'apoderen del present i la empressonen en una alienada intermitent percepció d'ella mateixa. En aquest instant comença una caiguda terrible que talla la respiració, una història que captura i arrossega fins al fons més profund, més dolorós de l'experiència femenina.

Ningú sap coneix l'Elena Ferrante i els seus editors mantenen un silenci absolut sobre qui és. Algú ha arribat a sospitar que no sigui una dona; altres diuen que va néixer a Nàpols i que després se'n va anar a Grècia i finalment a Torí. El que Ferrante va voler que se sabés d'ella està en una petita obra titulada La frantumaglia, on es recull una entrevista i altres apunts personals sobre la seva manera de compendre la vida i la literatura (pròximament a Navona).

L'amor que molesta, publicat el 1992, fou portat a la gran pantalla per Mario Martone. Onze anys després va aparèixer Els dies de l'abandonament, que arribà al cinema de la mà de Roberto Faenza. I el 2006, La filla fosca. Ara, per primer cop, aquestes tres esplèndides obres es publiquen en català a Navona.