Fiesta
Camino de Damasco, el fariseo Saulo de Tarso descubre que Jesús Resucitado se identifica con los cristianos que él persigue. Toda su vida le queda marcada: ‘Vivo, pero no soy yo el que vive, es Cristo que vive en mí’ (Gál 2,20a). ‘Para mí la vida es Cristo y el morir una ganancia’ (Flp 1,21). ‘Porque nos apremia el amor de Cristo’ (2Cor 5,14a). ‘Sed imitadores míos como yo lo soy de Cristo’ (1Cor 11,1). Con mucho acierto, en 1908 se inició la Semana de Oración por la Unidad de los Cristianos, celebrada desde entonces todos los años del 18 al 25 de enero.
Oración colecta
Señor, Dios nuestro, Tú que has instruido a todos los pueblos con la predicación del Apóstol San Pablo, concede a cuantos celebramos su Conversión caminar hacia Ti, siguiendo su ejemplo, y ser ante el mundo testigos de tu verdad.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
La maldat que simbolitzava el llop en les versions
originals dels contes clàssics ha perviscut fi ns als nostres
dies. Els "llops" continuen sent un perill malgrat
que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a
l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que
ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre,
narrats en primera persona, volen donar veu a tots
aquells nens que callen quan un "llop" els ataca, que
no diuen res perquè creuen que és "normal", que
s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú
pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que "totes
les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç
ho és a la seva manera". Ningú no sap què s'amaga
rere una porta tancada.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
La maldat que simbolitzava el llop en les versions
originals dels contes clàssics ha perviscut fi ns als nostres
dies. Els "llops" continuen sent un perill malgrat
que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a
l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que
ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre,
narrats en primera persona, volen donar veu a tots
aquells nens que callen quan un "llop" els ataca, que
no diuen res perquè creuen que és "normal", que
s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú
pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que "totes
les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç
ho és a la seva manera". Ningú no sap què s'amaga
rere una porta tancada.