Es pretén oferir unes reflexions sobre unes dimensions de l'existència cristiana, pensada com una forma de vida. Són unes reflexions que basculen entre la filosofia i l'espiritualitat, entre el pensament i l'experiència cristiana, la raó i la revelació. Si en el pensament clàssic la contraposició fonamental era entre interioritat i exterioritat, en el
cristianisme la tensió es juga entre interioritat i alteritat, una tensió cridada a mantenir-se i a equilibrar-se, de manera que una sigui mitjançant l'altra. Pont entre els dos extrems és la memòria que remet a una exterioritat com objecte de record, i alhora remet a la interioritat del cor, on hi té lloc.
En el fons els tres temes seleccionats fan referència a tres dimensions essencials de l'ésser humà, com són la subjectivitat, la temporalitat-historicitat i la sociabilitat; però no es tractaran amb aquest plantejament tan ampli, sinó pensades més aviat des de l'experiència cristiana.