Memoria libre en la diócesis de Sant Feliu de Llobregat
Santa Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889), pertenece a la pléyade de fundadores y fundadoras que en el siglo XIX honran a la Iglesia en Cataluña. ‘La nueva santa pertenece a ese grupo de fundadores de institutos religiosos que en el siglo XIX hicieron frente a las muchas necesidades que se presentaban’ (De las palabras del Papa Juan Pablo II en el acontecimiento de su canonización en Roma).
Oración colecta
Señor, grandeza de los humildes, que elegiste a Santa Paula Montal, virgen, para dar testimonio con su palabra y obra de tu amor salvador a la familia y a la sociedad, por medio de la promoción integral de la mujer y de la educación cristiana de la niñez y juventud; concédenos, por su intercesión, imitarla en el seguimiento de Cristo Maestro y llegar a los gozos eternos de tu Reino.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
L’autor, seguint la línia iniciada amb el llibre «L’univers de l’home» i continuada amb «Divagacions, homenatge a Agustí de Semir», parla de l’amor com a fonament i clau de volta de la vida dels humans.
Ara desenvolupa de ple aquesta idea, mostrant la vida de Jesús com a exemple màxim d’amor i alhora com a reflex de l’actuació (no de la seva essència) de Déu envers nosaltres, actuació que només ens arriba com a amor, infinit i etern, que omple d’amor els qui volen estimar però impotent en tot el que no és amor.
El subtítol de l’obra anuncia que es tracta d’una visió personal. És una contemplació dels evangelis tal com ens han arribat, sense cap pretensió científica, «ingènua» com la qualifica el prologuista. Com els llegiria una persona que no conegués res de Jesús i provés d’imaginar com podrien ser els relats que s’hi conten.
En definitiva, és una exaltació de l’alegria de la vida, tot i els seus aspectes contradictoris. Els gestos i les paraules de Jesús són una invitació a assaborir la vida, gaudint de l’amor, de la bellesa, de tot el que és positiu, i a afrontar els negatius amarats de pau interior. I, per tant, són un missatge que Déu, vist només com a amor, ens fa a través de Jesús.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
L’autor, seguint la línia iniciada amb el llibre «L’univers de l’home» i continuada amb «Divagacions, homenatge a Agustí de Semir», parla de l’amor com a fonament i clau de volta de la vida dels humans.
Ara desenvolupa de ple aquesta idea, mostrant la vida de Jesús com a exemple màxim d’amor i alhora com a reflex de l’actuació (no de la seva essència) de Déu envers nosaltres, actuació que només ens arriba com a amor, infinit i etern, que omple d’amor els qui volen estimar però impotent en tot el que no és amor.
El subtítol de l’obra anuncia que es tracta d’una visió personal. És una contemplació dels evangelis tal com ens han arribat, sense cap pretensió científica, «ingènua» com la qualifica el prologuista. Com els llegiria una persona que no conegués res de Jesús i provés d’imaginar com podrien ser els relats que s’hi conten.
En definitiva, és una exaltació de l’alegria de la vida, tot i els seus aspectes contradictoris. Els gestos i les paraules de Jesús són una invitació a assaborir la vida, gaudint de l’amor, de la bellesa, de tot el que és positiu, i a afrontar els negatius amarats de pau interior. I, per tant, són un missatge que Déu, vist només com a amor, ens fa a través de Jesús.