El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.
Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.
M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?
És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.