Una novel·la meravellosa, tremendament emocionant i humana, que narra les peripècies d'una vaileta alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare, fins el final de la Segona Guerra Mundial. La Liesel va començar la seva carrera de lladre als nou anys. Patia gana, robava taronges, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps ençà, el trauria de les flames d'una de les moltes fogueres que encenien els nacionalsocialistes. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor gran. Hans Hubermann -potser el personatge més enlluernador de l’obra-, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil històries. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani. Una història emocionant i inoblidable. Vides que s'entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d'un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d'acolorits fragments de bellesa.