No és fàcil, ni confortable, viure en un país d''identitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valencià, la reflexió (i si pot ser l''acord) sobre el ?ser? i el ?no ser?, no és un luxe acadèmic: és la condició necessària per existir com a societat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Joan F. Mira revisa a fons i actualitza l''assaig publicat el 1997, que va incomodar blavers i fusterians amb una anàlisi lúcida de la societat valenciana acual i una visió gens idealitzada.