Memoria libre en la diócesis de Sant Feliu de Llobregat
Santa Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889), pertenece a la pléyade de fundadores y fundadoras que en el siglo XIX honran a la Iglesia en Cataluña. ‘La nueva santa pertenece a ese grupo de fundadores de institutos religiosos que en el siglo XIX hicieron frente a las muchas necesidades que se presentaban’ (De las palabras del Papa Juan Pablo II en el acontecimiento de su canonización en Roma).
Oración colecta
Señor, grandeza de los humildes, que elegiste a Santa Paula Montal, virgen, para dar testimonio con su palabra y obra de tu amor salvador a la familia y a la sociedad, por medio de la promoción integral de la mujer y de la educación cristiana de la niñez y juventud; concédenos, por su intercesión, imitarla en el seguimiento de Cristo Maestro y llegar a los gozos eternos de tu Reino.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
Francesc Torralba fa fora tots els condicionants superflus i alhora comparteix amb tots nosaltres l'experiència de la pregària de cada dia, fins arribar a l'abandonament i la quietud amb què, en aquest moment, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent.
«La pregària, sense que suposi cap transformació interior i exterior, és pura xerrameca.»
«Arriba el moment en que la fulla de l'arbre es despenja de la branca i cau sobre el riu. (...) No es pregunta on anirà, no es pregunta si s'enfonsarà o surarà fins arribar al mar. Simplement, es deixa anar pel riu.»
«La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment de les seves creences, pot realitzar. (...) La pregària és la respiració de l'ànima.»
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
Francesc Torralba fa fora tots els condicionants superflus i alhora comparteix amb tots nosaltres l'experiència de la pregària de cada dia, fins arribar a l'abandonament i la quietud amb què, en aquest moment, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent.
«La pregària, sense que suposi cap transformació interior i exterior, és pura xerrameca.»
«Arriba el moment en que la fulla de l'arbre es despenja de la branca i cau sobre el riu. (...) No es pregunta on anirà, no es pregunta si s'enfonsarà o surarà fins arribar al mar. Simplement, es deixa anar pel riu.»
«La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment de les seves creences, pot realitzar. (...) La pregària és la respiració de l'ànima.»