Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20

 

 

 

cerrar

jueves 24 de septiembre

Semana XXV del tiempo ordinario

NUESTRA SEÑORA, LA VIRGEN DE LAS MERCEDES

 

Solemnidad en la ciudad de Barcelona

Colecta de la misa

Dios de misericordia, fortalece nuestra débil condición y, al recordar en este día a la Madre de tu Hijo, concédenos por su intercesión vernos libres de todas nuestras culpas.

O bien:

Te rogamos, Señor, que venga en nuestra ayuda la intercesión poderosa de la Virgen María, para que podamos vernos libres de todo peligro y podamos vivir en tu paz.

Papa Francisco: “La libertad es un don para que sepamos elegir bien en la vida. María, como buena madre, nos enseña”.

"Nuestra Señora de las Mercedes, o Virgen de la Merced, y su mensaje son una de las glorias religiosas más insignes del mundo entero. Y ni que decir tiene que, para Barcelona y Cataluña, la Virgen de la Merced informa toda su vida y talante" (P. Miquel d'Esplugues).

"Los redentores de cautivos fueron unos corredores de hombres impelidos por la caridad: compraban esclavos para hacerlos libres, obraban una noble transacción entre islamismo y cristianismo, éste daba el dinero y aquél los hombres; y esta institución piadosa es el complemento de las instituciones mercantiles catalanas" (Torras i Bages, La Tradició Catalana, libro II, I, I).

“Veo por todas partes verdades cautivas, ¿qué Orden de la Merced se levantará para redimirlas?” (Jacques Maritain).

Ver más...

Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.

LO LLEIDATÀ ÉS FÀCIL. TXARRA'L, SISQUERE!

sinopsis

Diuen els bons periodistes que en la redacció d'una notícia, com a mínim, cal contestar aquestes preguntes. Segurament, en aquest text introductori no contestarem cap de les preguntes proposades (més que res perquè ni som bons ni som periodistes), però sempre queda bé posar-ho.
Potser primer caldria situar els antecedents històrics d'aquesta obra que té entre mans (o entre peus, tothom llegeix com vol) que serà cabdal dins de la filologia catalana. Per això cal que ens remuntem fins l'any 1998, un any marcat per esdeveniments com la signatura de l'acord de pau d'Irlanda del Nord, el Mundial de futbol de França amb Zinedine Zidane com a màxima estrella o la victòria de la cantant transsexual Dana International al Festival d'Eurovisió. Però aquests esdeveniments no van tenir res a veure amb la nostra decisió de fer aquest diccionari.
En aquells temps, els tres autors amb unes inquietuds filològiques espectaculars (pot imaginar-se vostè quines inquietuds filològiques poden tenir un empresari del món del transport, un mestre de primària músic i un professor de matemàtiques!) es van conèixer casualment en un xat d'Internet (i després diran que els xats només serveixen per malcriar la canalla). En aquell xat s'hi aplegaven uns quants personatges de procedència lleidatana i, de tant en tant, se'ns unia algú procedent de la Panadella enllà. Una de les característiques dels lleidatans que freqüentàvem aquell xat era que escrivíem les paraules tal i com rajaven en la nostra pronúncia. I, esclar, el que passava quan deixàvem anar un acotxar, un agitar o un ascatxigar, era que els personatges orientals ens llegien com si escrivíssim en swahili o en serbocroat. I per tant, vam arribar a la conclusió que els lleidatans teníem un vocabulari propi, conclusió a la qual no era tan difícil d'arribar.
A partir d'aquell fet, els tres personatges autors de Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català vam posar en marxa un ampli procés d'investigació i documentació. Ampli procés es refereix a agafar un cotxe i anar a sentir parlar la gent de Bellcaire, de Maials, de Bellaguarda, de Miralcamp o de Sedó. I anar apuntant en uns papers totes les paraules que podien ser susceptibles de ser incloses en un llistat de vocabulari lleidatà. I anar guardant tots aquests papers en bosses d'un conegut supermercat que últimament ha canviat de nom. El procés a seguir era molt senzill. Un cop teníem la paraula anotada només ens calia mirar si l'accepció estava acceptada en català normatiu o no. Que no ho estava, patapam! Cap a la bossa de plàstic, si ho estava ja la retiràvem.
I així anar fent fins a data d'avui, en la qual té a les seues mans aquesta obra mestra de la literatura lleidatana.

ficha técnica

título
LO LLEIDATÀ ÉS FÀCIL. TXARRA'L, SISQUERE!
isbn 9788494111983
fecha de publicación 01/03/2014
número de ediciones 1
datos del libro 264 pags
encuadernación Rústica
idioma Catalán


19,00 €
20,00 €
(Ahorre 5% de dto. por la web)
No disponible

-Recíbalo mañana*

*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.

Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)

-O puede recogerlo en la tienda.

sinopsis
ficha técnica

Diuen els bons periodistes que en la redacció d'una notícia, com a mínim, cal contestar aquestes preguntes. Segurament, en aquest text introductori no contestarem cap de les preguntes proposades (més que res perquè ni som bons ni som periodistes), però sempre queda bé posar-ho.
Potser primer caldria situar els antecedents històrics d'aquesta obra que té entre mans (o entre peus, tothom llegeix com vol) que serà cabdal dins de la filologia catalana. Per això cal que ens remuntem fins l'any 1998, un any marcat per esdeveniments com la signatura de l'acord de pau d'Irlanda del Nord, el Mundial de futbol de França amb Zinedine Zidane com a màxima estrella o la victòria de la cantant transsexual Dana International al Festival d'Eurovisió. Però aquests esdeveniments no van tenir res a veure amb la nostra decisió de fer aquest diccionari.
En aquells temps, els tres autors amb unes inquietuds filològiques espectaculars (pot imaginar-se vostè quines inquietuds filològiques poden tenir un empresari del món del transport, un mestre de primària músic i un professor de matemàtiques!) es van conèixer casualment en un xat d'Internet (i després diran que els xats només serveixen per malcriar la canalla). En aquell xat s'hi aplegaven uns quants personatges de procedència lleidatana i, de tant en tant, se'ns unia algú procedent de la Panadella enllà. Una de les característiques dels lleidatans que freqüentàvem aquell xat era que escrivíem les paraules tal i com rajaven en la nostra pronúncia. I, esclar, el que passava quan deixàvem anar un acotxar, un agitar o un ascatxigar, era que els personatges orientals ens llegien com si escrivíssim en swahili o en serbocroat. I per tant, vam arribar a la conclusió que els lleidatans teníem un vocabulari propi, conclusió a la qual no era tan difícil d'arribar.
A partir d'aquell fet, els tres personatges autors de Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català vam posar en marxa un ampli procés d'investigació i documentació. Ampli procés es refereix a agafar un cotxe i anar a sentir parlar la gent de Bellcaire, de Maials, de Bellaguarda, de Miralcamp o de Sedó. I anar apuntant en uns papers totes les paraules que podien ser susceptibles de ser incloses en un llistat de vocabulari lleidatà. I anar guardant tots aquests papers en bosses d'un conegut supermercat que últimament ha canviat de nom. El procés a seguir era molt senzill. Un cop teníem la paraula anotada només ens calia mirar si l'accepció estava acceptada en català normatiu o no. Que no ho estava, patapam! Cap a la bossa de plàstic, si ho estava ja la retiràvem.
I així anar fent fins a data d'avui, en la qual té a les seues mans aquesta obra mestra de la literatura lleidatana.

título
LO LLEIDATÀ ÉS FÀCIL. TXARRA'L, SISQUERE!

isbn 9788494111983
fecha de publicación 01/03/2014
número de ediciones 1
datos del libro 264 pags
encuadernación Rústica
idioma Catalán
compartir libro

más libros del autor

los más vendidos