L'increment de tarifes transport que s'havia aprovat el 19 de desembre de 1950 era d'un 40% i feia que el preu del bitllet senzill passés de 0,50 pessetes a 0,70. Madrid també havia apujat les tarifes i el preu s'havia fixat en 0,50 pessetes.
Aquest fort increment de preus i el greuge comparatiu amb Madrid va ser la gota que va fer vessar el vas. I va començar a circular una consigna: «Barceloní: si ets un bon ciutadà, a partir del primer de març i fins que no s'igualin les tarifes amb les de la capital d'Espanya, trasllada't a peu a les teves ocupacions habituals». La resposta popular va ser unànime.
«Els tramvies circulaven absolutament buits, només amb el conductor, el cobrador i una parella de la policia armada per protegir el personal i els viatgers eventuals», diu l'autor, que a l'inici de la vaga era detingut i empresonat al Castell de Montjuïc.