Horario:
de 10 a 14 y de 16 a 20
Memoria obligatoria
Entre los 117 mártires de Vietnam canonizados el 19 de junio de 1989, destaca Andrés Dung-Lac, que desplegó gran actividad sacerdotal y sufrió persecuciones, hasta recibir el martirio por decapitación el 21 de diciembre de 1839: ‘En medio de todos estos tormentos, que suelen espantar a otros, por la gracia de Dios, estoy lleno de gozo y alegría, porque no estoy solo, estoy con Cristo, porque su misericordia dura para siempre’ (Carta de Pablo, uno de sus compañeros).
Oración colecta
Oh, Dios, fuente y origen de toda paternidad, Tú hiciste que los santos mártires Andrés y sus compañeros fueran fieles a la Cruz de Cristo, con una fidelidad que llegó hasta el derramamiento de su sangre; concédenos, por su intercesión, que difundamos tu amor entre nuestros hermanos y que nos llamemos y seamos de verdad hijos tuyos.
Qüestions, pensaments i provocació. El nostre filòsof més punyent ens torna a plantejar un nou repte cabdal: sabem dir no?
Saber dir no pot arribar a alliberar. Però com podem arribar a aconsenguir-ho sense sentir-nos culpables o sense perjudicar les relacions amb la gent que estimem? Com podem arribar a saber a què cal dir sí i a què cal dir no? Aquest és un procés que requereix, temps, aprenentatge i pràctica, però, segons Francesc Torralba, és un art que cal reivindicar.
«No pretenc mostrar a ningú com ha de diferenciar els seus sís i els seus nos. Simplement, reivindico l'art de saber negar-se, un procés complicat aquest, que va lligat a la maduresa de la vida i a la indignació creixent enfront d'un món que no em plau i que voldria que fos diferent.
Molt probablement he viscut ja més de la meitat de la meva vida i m'adono que en el món hi ha un munt de dinàmiques, de tendències i de fenomens que em causen enuig. Ja hi eren quan vaig néixer, però hi persisteixen. Em revolten, em fastiguegen. Voldria que aquest món fos diferent, però no pensant en mi, sinó pensant en la meva família. Vull dir no a moltes actituds, tòpics, estereotips, maneres de fer i de desfer que em fan mal profundament. Tal vegada molts lectors experimenten el mateix desig. Potser coincidim, potser no. Tant se val. No escric per fer acòlits. Escric per aclarir els els meus pensaments.»
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
-O puede recogerlo en la tienda.
Qüestions, pensaments i provocació. El nostre filòsof més punyent ens torna a plantejar un nou repte cabdal: sabem dir no?
Saber dir no pot arribar a alliberar. Però com podem arribar a aconsenguir-ho sense sentir-nos culpables o sense perjudicar les relacions amb la gent que estimem? Com podem arribar a saber a què cal dir sí i a què cal dir no? Aquest és un procés que requereix, temps, aprenentatge i pràctica, però, segons Francesc Torralba, és un art que cal reivindicar.
«No pretenc mostrar a ningú com ha de diferenciar els seus sís i els seus nos. Simplement, reivindico l'art de saber negar-se, un procés complicat aquest, que va lligat a la maduresa de la vida i a la indignació creixent enfront d'un món que no em plau i que voldria que fos diferent.
Molt probablement he viscut ja més de la meitat de la meva vida i m'adono que en el món hi ha un munt de dinàmiques, de tendències i de fenomens que em causen enuig. Ja hi eren quan vaig néixer, però hi persisteixen. Em revolten, em fastiguegen. Voldria que aquest món fos diferent, però no pensant en mi, sinó pensant en la meva família. Vull dir no a moltes actituds, tòpics, estereotips, maneres de fer i de desfer que em fan mal profundament. Tal vegada molts lectors experimenten el mateix desig. Potser coincidim, potser no. Tant se val. No escric per fer acòlits. Escric per aclarir els els meus pensaments.»
items(0) 0€
