ELISABET SA FORTESA, «LA SENYORA EMPAREDADA»

HISTÒRIA DE LA RESCLUSIÓ I EMPODERAMENT RELIGIÓS FEMENÍ A LA MALLORCA DEL SEGLE

Elisabet sa Fortesa i Gual (1530-1589), tancada sola tretze anys, fins a la mort, a un annex de la Seu de Mallorca amb vista només al sagrari, va ésser de les poques rescluses de la Corona d’Aragó hispànica i italiana. Aquest cas contrasta amb l’extensió del fenomen de la resclusió a la resta d’Europa occidental. Elisabet sa Fortesa, com les beguines contemporànies seves, es decantà per mantenir la seva independència personal, al marge però no en contra­dicció amb la vida monàstica de les religioses contemporànies. Caterina Tomàs, la seva amiga íntima, optà pel monestir sota la regla de sant Agustí, on el vot d”obediè­ncia marcava de manera definitiva la vida en comunitat. Elisabet, «la senyora emparedada», és un cas únic, irre­pe­tible, en la història religiosa de Mallorca. Heus aquí la importància d”aquest estudi, que, a més, fa noves i considerables aportacions al coneixement de la catedral de Mallorca.
Al pròleg, la investigadora del misticisme femení a Mallorca, Rosa Planas, contraposa al materialisme del capitalisme actual els valors alternatius de sa Fortesa i de les dones religioses del seu temps i de les místiques anteriors i posteriors.