LA INTRANQUIL·LITAT

¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, en efecte, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l’estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, m’estimo més els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m’agraden les seves giragonses, la seva insatisfacció, la seva exigència. Si de natural sou pausats i tranquils, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimes serenes. O potser sí. Potser us desitjo ser mínimament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d’impaciència, l’alteració necessària per reprendre el trajecte mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa.
Rellegint la seva pròpia vida, però també els evangelis i altres grans obres literàries, Marion Muller-Colard, ens convida, en aquesta obra bellíssima, a compartir la nostra condició d’intranquils. Acollir el desassossec, el neguit, la inquietud, és lluitar contra l’adormiment i el conformisme.