EL MAR TERRA ENDINS

L’Elisa, la Sofia, la Sussanna i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d’ amargor i amor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb una camisa blanca immaculada, un trajo de llana i, afaitat amb cura i clenxinat perfectament… Però té les orelles morades ridículament, i això és una burla per a elles, que no volen que la darrere imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s’han guanyat a pols un millor record. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades d’entrabancs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d’un món magnífic. Som a Berd, una vila del nord-est d’Armènia, ben a prop de la frontera, i de cop ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda molt lluny? D’on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades.

«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s’havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l’alcohol, bé per l’aspecte desemparat d”en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida».