PER TENIR CASA CAL GUANYAR LA GUERRA

Joan Margarit, que ha complert 80 anys el passat mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una intensitat il·luminadora. El poeta no recopila agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gaire quedar bé, sinó que s’endinsa de ple en els records que li han quedat marcats i tracta de comprendre per què són allà i de quina forma tenen a veure amb la construcció de la seva existència i de la seva poesia.
Margarit escriu per entendre la vida, no només la pròpia. Un bon poeta fa d’una anècdota íntima un símbol universal. La intenció d’aquesta obra és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser agradables. A la coberta, el lector veurà el petit Margarit en un balcó gironí; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i per últim a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on anava i tornava en uns parsimoniosos i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per tota la vida els seus poemes.