L’INFERN

El salvatge i nou thriller de Carmen Mola que més de 2 milions de lectors estan esperant.
El que podia semblar un paradís va acabar convertint-se en un infern. Una pertorbadora i impactant novel·la negra al més pur estil Carmen Mola.
Un horrible aixecament de l’exèrcit contra la reina Isabel II tenyeix de morts i sang els carrers de Madrid i la por campa per tota la capital. Enmig dels trets i les canonades, una ballarina que es diu Leonor i en Mauro, un jove estudiant de Medicina, es veuen ficats en un homicidi que els marcarà les existències. Per evitar la presó o la mort, la Leonor es veu obligada a escapar a l’Havana, però, quan hi arriba, aquell suposat paradís no és el que esperava. Les plantacions de sucre i els ingenis amaguen la tragèdia d’una esclavitud encara molt viva. I, entre els esclaus, reapareix en Mauro, encara que potser és tard per recuperar la seva passió. En un intent desesperat de fugir d’aquell infern, tots dos descobriran que l’ingeni on són amaga una terrible trama d’assassinats seguint un ritu ancestral brutalment ferotge.
Una novel·la negra impactant i pertorbadora al més pur estil Carmen Mola.
«En Mauro, quan es queda sol, s’asseu a la taula del metge i fulleja el text. L’infern, diu el títol. Al cap de mitja hora de lectura, les nàusees el dominen. Ha de tancar el manuscrit com qui tapa un pou negre, però quan arriba a la casa del carrer de les Ánimas, no pot evitar ensenyar-l’hi a l’Emiliano i la Rosana.
—Parla de la vida en una hisenda de la província d’Oriente de l’lla de Cuba. Segons sembla, en aquest lloc la vida dels esclaus, tractats amb ferotgia i crueltat, s’ha convertit en un veritable infern. D’aquí el títol del relat. També narra l’arribada d’un vaixell a Cuba fa uns quinze o vint anys, el famós Santa Catalina, el Brujo me’n va parlar. Deia que Lungambe, el dimoni dels congolesos, hi havia pujat. Segons el relat, en aquest vapor va començar tot…
—No era un vapor, era un clíper —corregeix l’Emiliano, que fins aquell instant havia estat callat.
—I tu com ho saps? —pregunta la Rosana.
—Perquè jo hi anava».