ULISSES

L’Ulisses constitueix el gran repte de tot amant de la literatura. Alguns se l’han llegit, d’altres se l’han llegit i n’han gaudit, i un tercer grup, potser el més nombrós, s’ha rendit al cap d’unes quantes pàgines. No podem obviar que és un text difícil, però, com que està definit com una comèdia, hem de pensar que, si som capaços d’entendre’l, aconseguirem prosseguir la lectura fins al final i, si és així, ens haurem divertit (potser no a riallades, però sí amb el plàcid somriure còmplice de la ironia). N’existeix ja una excel·lent traducció al català (1980) a càrrec de Joaquim Mallafrè. Però és un text net, sense informació addicional, i això comporta problemes de recepció. Pensem que una mica d’ajuda és essencial per fer de l’Ulisses un llibre a l’abast d’un gran públic. Per això acompanyem el text d’una breu introducció per a cada episodi i gran abundància de notes a peu de pàgina.

Aquesta edició i traducció de Carles Llorach pretén facilitar la comprensió del text, enganxar el lector a la novel·la i fer-ne al capdavall, potser, un adepte incondicional.

«—Persecucions —que fa—. Tota la història del món en va plena. Perpetuant l’odi nacional entre les nacions.
—Però ¿sap què vol dir nació? —que fa en John Wyse.
—Sí —que fa en Bloom.
—¿Què és una nació? —que fa en John Wyse.
—¿Una nació? —que fa en Bloom—. Una nació és la mateixa gent que viu al mateix lloc.
—¿I quina és la seva nació, si em permet la pregunta? —que fa el ciutadà.
—Irlanda —que fa en Bloom—. He nascut aquí. Irlanda.