LA IMAGINACIÓ SIMBÒLICA

La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món. L”una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l”esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L”altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se “en carn i os” a la sensibilitat. […] Entre aquests casos de consciència indirecta, l”objecte es re-presenta a la sensibilitat mitjançant una imatge.» Així s”obre La imaginació simbòlica, el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d”exclusió a què el pensament cientista occidental l”ha sotmès. L”obra es detura, també, en l”ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix —l”un, concret, propi; l”altre, al·lusiu, figurat—, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els «règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els quals s”endrecen les imatges. L”essència dialèctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intel·lectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparença tan dissemblants com la física de partícules, la neuro­ciència o l”espiritualitat.