ELS HOMES

Si a Tu no ets una mare com les altres l’autora narrava la vida de la seva mare, a Els homes novel·la la seva vida, una història lligada al sexe masculí com les abelles a la mel. Quina habilitat per fer-los anar de cap tot i viure-hi sotmesa, en profunditat! «M’enamorava i em desenamorava molt ràpid. Potser buscava una parella ideal i sempre acabava decebuda.» «No he escrit res amb ràbia contra els homes -per l’amor de Déu!-. Els homes m’han agradat molt i encara ara m’agraden.» Angelika Schrobsdorff, en una entrevista als seus 71 anys.
Eveline Clausen -l’alter ego d’Angelika Schrobsdorff- es converteix, en un crescendo imparable, en una figura de carn i ossos inoblidable. La sinceritat descarnada i crua de Schrobsdorff tant per retratar-se ella mateixa, superba i consentida, com per dibuixar amb ironia els homes que un darrere l’altre cauen als seus braços (rusos,alemanys, búlgars, americans, anglesos… és com si la història política d’Europa passés pel seu llit) és extraordinària. I és que Els homes ens parla -com si fos literatura fulletonesca- de l’obsessió per la seducció, però en el fons és el drama d’una dona que és alhora botxí i víctima en l’Alemanya de postguerra. L’edició inicial del 1961 va produir un escàndol moral i polític, malgrat que va se publicat sense els dos capítols finals i amb bastants fragments retallats. A Alemanya no es va editar complet fins el 1986. Aquesta traducció és la primera i l’única que conté el text íntegre. Angelika Schrobsdorff, declarada Dona de l’Any el 2007 a Alemanya, va ser una gran seductora d’homes en el passat i serà per sempre una gran seductora de lectors.