LA COMUNIÓ DELS SANTS

La comunió dels sants constitueix, en primer lloc, una realitat teològica i eclesiològica, és a dir, és l’Església de Jesucrist en la seva essència espiritual i en la seva estructura sacramental; però també la comunió dels sants expressa la comunió de tots els creients i de totes les Esglésies en l’oració i en els sagraments.
La litúrgia constitueix i edifica l’única Església com a comunió, com a Cos de Crist en la seva unitat ecumènica; així doncs, si volem fer experiència d’aquesta realitat que anomenem comunió dels sants hem de participar de la vida litúrgica de l’Església, especialment de l’Eucaristia dominical.
La comunió dels sants manifesta, doncs, la comunió de cada cristià i cristiana amb Déu i amb la resta dels cristians, així com la seva dignitat de fill i filla en el Fill i la seva condició de sant i santa (ja ho és, encara que no s’hagi manifestat plenament). Aquesta dignitat i condició ens fa partícips i alhora responsables de l’edificació de l’única Església de Déu i de la construcció del seu Regne, que l’Església n’és germen i inici en aquest món.