A CASA TENÍEM UN HIMNE

“Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent”, Eva Piquer

La Remei passa dels quaranta anys, està casada i té un fill, treballa massa hores a l’hospital i està absorbida per la vida professional i domèstica. La seva germana Marga, més jove que ella, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte profesional ni vital que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc a l’univers. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de tres lustres que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una nova vida allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un fugir, i unes quantes solucions, aquestes tres dones diferents i distanciades, amb aspiracions i experiències tan diverses, hauran d’aprendre a compendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament les seves vides. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora les tries vitals, els secrets familiars, i les oportunitats perdudes.

“Una veu absolutament fresca”, Sílvia Soler

”Maria Climent enganxa més que Telegram”, Natza Farré

‘Climent sap que cada frase s’ha d’alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi”, Ponç Puigdevall, El País