BENAURANCES PER A AGNÒSTICS

Fent servir un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una visió molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En l’obra compareixen dues veus: una de creient i una d’agnòstica. I encara que el creient sigui l’alter ego de l’autor, el seu discurs no adopta mai un to acrític o apologètic, de la mateixa forma que la figura de l’agnòstic no és la de l’infidel a convertir sinó la de l’interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva lectura pròpia del text. ¿Per què s’ha de vincular la benaurança amb la pobresa? ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida feliç? ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus plaers i dons? El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, la discrepància i el contrast, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l’escrutini de qui no en comparteix els pensaments.

Tots els llibres de Francesc Torralba aquí