EL CEL NO ÉS PER A TOTHOM

El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són complicades d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant per tant, és preferible tancar la boca i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en disputa, fa temps que no es parlen, però una emergència de l’Eva provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la intervenció per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot modificar-ho tot.
El cel no és per a tothom recrea quaranta anys d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí tot i la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror treballant a la perruqueria. Els afanys, les renúncies i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de fugir, de sortir corrents. Són quatre dècades, també, de transformacions econòmiques, polítiques, socials i urbanístiques d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– canvia davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.
Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera obra que posseeix el talent de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.