EL SOMNI DE LA SUBVERSIÓ

MEMÒRIES D''UN TRAFICANT D''IDEES

El somni de la subversió narra amb prosa clara, aguda i plena de facècies incisives, la transició política i l”esclat cultural i artístic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Són les memòries d”una generació i d”un país que interpel·len el present amb unes reflexions crepusculars, estoiques, plenes de benvolença, saviesa i combat per part d”un dels seus protagonistes més actius. El que aparentment és un relat biogràfic es converteix en una obra literària i política que s”inicia amb el pas d”una societat rural i industrial, durant la dictadura del nacionalcatolicisme, a la pretesa societat moderna i del coneixement. Tot seguit, en plena revolta política, el poeta participa de la revolta poètica dels setanta i s”enllaça amb els poetes que el precedeixen: J. V. Foix, Brossa, Vinyoli i Palau i Fabre, entre altres. Afillant-se a l”esperit d”avantguarda i al catalanisme polític i cultural, Vicenç Altaió viu i descriu els primers experiments postmoderns i la vinculació a artistes naixents: Perejaume, Uclés, Barceló, Amat, entre molts més. Als primers anys vuitanta, el traficant d”idees eixampla un projecte estètic cultural europeu des d”espais experimentals i des de les primeres plataformes institucionals democràtiques, tothora que proposa una poètica de les arts radical i progressista. El xoc amb una cultura política conservadora es començà a manifestar amb el model monolingüe i historicista, per una banda, i el pretès cosmopolitisme substitutori, per l”altra. El 1985 s”acaba un cicle iniciat el 1971 i que tindrà continuïtat amb un proper llibre de memòries esperat.