ELS HOMES

M’enamorava i em desenamorava molt ràpid. Potser buscava una parella ideal i sempre acabava decebuda.»
«No he escrit res amb ràbia contra els homes –per l’amor de Déu!–. Els homes m’han agradat molt i encara ara m’agraden.»
Angelika Schrobsdorff, en una entrevista als seus 71 anys.
Si a Tu no ets una mare com les altres Schrobsdorff relatava la vida de la seva mare, a Els homes novel·la la seva història, una vida lligada al sexe masculí com les abelles a la mel. Quina habili – tat per fer-los anar de cap tot i viure-hi sotmesa, en el fons!
Eveline Clausen –l’alter ego d’Angelika Schrobsdorff– es converteix, en un crescendo imparable, en una figura de carn i ossos inoblidable. La sinceritat crua i descarnada de l’autora tant per retratar-se ella mateixa, consentida i superba, com per dibuixar amb ironia els homes que un darrere l’altre cauen a les seves mans (alemanys, búlgars, russos, americans, anglesos… és com si la his – tòria política d’Europa passés pel seu llit) és extraordinària. I és que Els homes ens parla –com si fos literatura fulletonesca– de l’obsessió per la seducció, però en el fons és el drama d’una dona que és alhora víctima i botxí en l’Alemanya de postguerra.
L’edició inicial del 1961 va produir un escàndol polític i moral, mal – grat que va ser publicat sense els dos capítols finals i amb bastants fragments retallats. A Alemanya no es va editar complet fins al 1986. Aquesta traducció és la primera i l’única que conté el text íntegre.
Angelika Schrobsdorff, declarada Dona de l’Any el 2007 a Alemanya, va ser una gran seductora d’homes i serà per sempre una gran seductora de lectors.