ÈXODE I ÈXTASI EN IGNASI DE LOIOLA

UNA APROXIMACIÓ A LA SEVA AUTOBIOGRAFIA'

El nostre temps és òrfe de grans relats. Tot poble, comunitat i cultura es reconeixen en les heroicitats dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem observar com cobren vida el sentit i les virtuts en què creiem i que ens mantenen. Quan som davant d’una història edificant, ens edifiquem a nosaltres mateixos. Al mateix temps, necessitem veure’ns reflectits en els processos de transformació dels que ens precedeixen, perquè la nostra existència és un guió inacabat. Tot plegat ens impulsa a creure que, igual que passa en les vides dels personatges que se’ns narren, al final se’ns revelarà el sentit del caos aparent en què vivim. Això només ho sabrem quan acabarà el camí, no mentre el recorrem. Per això, un relat acabat ens tranquilitza i, fins i tot, ens guareix de les ferides de la incertesa ,de la confusió i del sense sentit.
Aquesta obra constitueix una reflexió a partir de la vida d’Ignasi de Loiola. Ignasi encarna l’arquetip del pelegrí, que engloba el sant, l’heroi, el savi. En cada persona i en les comunitats que formem hi ha temps i espai per a les tres coses. Xavier Melloni ens convida a confrontar-nos-hi, perquè és quan ens exposem al que ens ocurreix, quan arribem al fons del que vivim, que som transformats i traspassats per allò que experienciem.