L’ARRELAMENT

PRELUDI A UNA DECLARACIÓ DELS DEURES ENVERS L''ÉSSER HUMÀ

Simone Weil va escriure apasionadament, en sentit literal, en els últims dies de la seva existència per, quan finalitzés la guerra, poder començar una nova França lliure. Aquest és el text que va preparar, sense el consentiment dels seus caps. L’arrelament és una carta magna, un contracte social, una constitució rara avis, que posa la meditiació en una nova civilització. És un text fibrós i viu i que ens segueix interpel·lant, proposant-nos un futur al·lucinant i utòpic.
«Em sembla impossible […] imaginar per a Europa una renaixença que no tingui en compte les exigències que Simone Weil ha definit a És tota la importància d’aquest llibre.»
ALBERT CAMUS
«En aquestes pàgines […] es troben les proposicions fonamentals d’una de les reflexions filosòfico-polítiques més notables, interessants i significatives del segle XX.»
JUAN-RAMÓN CAPELLA
«Una de les obres polítiques més difícils de suportar pel sentit comú.»
MANUEL SACRISTÁN
«Per a ella, el sofriment i la renúncia són de lordre de l’existència gairebé de la mateixa manera que la demostració matemàtica és de lordre del pensament.»
FINA BIRULÉS
Desconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, cantelluda, franctiradora, pristina en les anàlisis, implacable, sempre al costat dels exclosos i els perdedors, adscrita voluntàriament a la humiliació, sense cap acomodació amb els poderosos, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilació: ni l’Església —tot i el seu misticisme— ni cap ideologia no se n’han pogut aprofitar. Larrelament s’estavella contra una realitat social allunyada del consol i s’hauria de repensar i llegir per motius d’urgència política.
Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de L’arrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir als trenta-tres anys i mig): En espera de Déu, Pensaments desordenats, La gravetat i la gràcia, Autobiografia espiritual, Escrits polítics i La Ilíada o el poema de la força, entre d’altres.