PALMERES EN LA NEU

«Aquesta nit us estimareu amb desesperació: sabeu que serà l’última nit que passareu plegats. No us tornareu a veure mai més. Mai més. No podrà ser. Us acariciareu i us besareu tan intensament com només ho poden fer dues persones angoixades, intentant impregnar-vos de l’essència de l’altre mitjançant el gust i el tacte. La intensa pluja tropical colpeja furiosa la barana verda del passadís exterior que porta a les habitacions, i ofega el so dels vostres gemecs furiosos. Els llampecs intenten allargar-se en el temps per vèncer la foscor. Un excel·lent relat que recupera les nostres arrels colonials i una commovedora història damor prohibit amb ressonàncies de Memòries d’Àfrica.