PARADOXA I MISTERI DE L’ESGLESIA

Henri de Lubac (1896/1991), jesuïta francès, va ser un dels teòlegs més importants del segle XX. El Papa Pius XII va fer retirar de la circulació les seves obres més notables: Corpus Mysticum, l’Eucharistie et l’Église au Moyen Àge (1944) i Sumaturel (1946). Amb el Concili Vaticà II, De Lubac va ser rehabilitat i fins i tot nomenat cardenal al 1983. L’obra Paradoxa i misteri de l’Església recull estudis de 1964 a 1966, en l’immediat postconcili, i és un punt de referència decisiu per a captar la comprensió conciliar de l’Església. Segons De Lubac, és a través de la constatació de les paradoxes de l’Església que podem introduir-nos en el seu misteri: l’Església és de Déu i és dels homes; és visible i és invisible; és històrica i és eterna. La paradoxa porta al misteri i el fa entreveure, preservant-ne la grandesa.