RELÍQUIA

Un llibre savi, delicat i vital sobre els vincles familiars, l’absència i l’escriptura. Una fulgurant elegia. Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquesta obra decideix escriure-la. Amb l’ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d’un comiat que no es van dir? Així, aquest relat íntim i personal esdevé una recerca per compendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història. Però l’escriptura falla, i l’autor recorre a les biografies d’escriptors que es van suïcidar i a les seves últimes notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració coral i polifònica que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia existència, allà on la memòria es torna buit. Relíquia es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una meditació sobre l’arribada a l’escriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i l’absència que condueix als moments més relluents de l’amistat i l’amor. Amb un estil contingut, sense revolts, Pol Guasch ha bastit un llibre vital i delicat: una elegia fulgurant.