SHOAH

«Al passadís, les dones havien d’esperar. Sentien els motors de les cambres de gas. I potser també els crits i les súpliques.»

Shoah és un documental d’una durada de més de nou hores que narra les vivències de testimonis, víctimes i victimaris que van presenciar l’Holocaust. Lanzmann va dir que, en la pantalla, els subtítols del documental eren inessencials, però que si es reunien en un llibre, passaven a l’ordre de l’essencial. Diversos pensadors, des d’Arendt fins a Adorno o Horkheimer, han pensat sobre els règims totalitaris. Però s’ha acostumat a desplegar-ne un discurs filosòfic, racional i reflexiu. En canvi, Shoah, s’hi aproxima a partir de la figura del testimoni, que explica, revela i desoculta una veritat d’ordre íntim i particular, una veritat que va tenir lloc en un temps i un espai concrets. La paraula, davant de l’horror, es converteix en impotent.