ART I BLASFÈMIA

EL CAS VERONESE

El 18 de juliol de 1573 Veronese va haver de comparèixer davant la Inquisició acusat d’heretge per pintar el sant sopar. L’acusació, que assenyalava la introducció d’elements profans en un quadre religiós, posava damunt la taula el debat sobre la interpretació de les escenes de la Bíblia. Obligat pels esdeveniments, però empès per l’astúcia, Veronese va trobar un carrer de sortida amb un procediment inusual a l’època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l’Evangeli, de forma que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava absolutament de sentit sense retocar res del que s’hi representava.
En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un exemple de l’enfrontament entre l’art i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una novetat a l’hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l’Església, a més d’un canvi important en l’àmbit de la interpretació artística.