EL MONESTIR INTERIOR

Hi ha una profunda relació entre el lloc i la persona. No sempre ho coneixem ni sempre resulta clar, però hi és. Així passa particularment quan ens apropem a l’espai de la recerca espiritual.
El concepte de monestir interior fa referència a una sèrie d’espais i de pràctiques que van molt més enllà d’una idea unívoca i que insinuen, ben al contrari, un univers ple de ressonàncies, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona.
En moments i tradicions molt diverses, homes i dones han buscat sovint llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d’aquestes tradicions, aquests llocs de especial indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. Es tracta sens dubte d’un espai físic, però sobretot es tracta d’un lloc creat i definit per l’ús que se’n fa. El lloc neix d’una pràctica. ¿De quin espai es parlem? ¿A l’interior de quin espai tenen lloc les pràctiques monàstiques? ¿On van els qui se cerquen a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en darrera instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés. Els quatre capítols d’aquesta obra parlen concretament d’aquest accés i emprenen cadascun la tasca de trobar-ne les portes.