EPISTOLARI DOMÈNEC GUANSÉ & JOAN COROMINES, ALBERT MANENT I VICENÇ RIERA LLORCA

Aquest volum aplega la correspondència de l’escriptor i crític literari Domènec Guansé (1894-1978) amb el lingüista Joan Coromines (1905-1997), l’escriptor i historiador Albert Manent (1930-2014) i l’escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). Tot i que el gruix de la correspondència és desigual, l’interès és alt, amb abundant material inèdit de gran valor, i pivota al voltant de la figura de Guansé: amb Coromines, l’uneix l’interès per la figura del seu pare, el polític i escriptor Pere Coromines, per a qui redactà un interessant pròleg a les seves Obres completes (1972); amb Albert Manent, l’uneix la col·laboració pseudònima a la revista Germanor, una de les publicacions periòdiques més prestigioses de l’exili de Xile que va dirigir Guansé a la seva època final (1945-1963), i el seu interès sincer per les activitats dels exiliats catalans, plasmat en el seu imprescindible La literatura catalana a l’exili (1976); finalment, amb Vicenç Riera Llorca, que va dirigir Pont Blau, una de les revistes més importants creada per la potent comunitat catalana de Mèxic, l’uneix els consells i les dificultats per incorporar-se a Catalunya al retorn de l’exili.