LLUNY DE L’ÀFRICA

Les memòries africanes de Karen Blixen: una dona molt poc convencional, un paisatge inoblidable i una gran història d’amor

«Jo tenia una plantació a l’Àfrica, als peus de la serra de Ngong…». Tan bon punt la jove i aristocràtica Karen Blixen va arribar a Kènia l’any 1914 per trobar-se amb el seu marit i ocupar-se d’una plantació de cafè, es va enamorar de l’Àfrica. Els colors lluminosos, les inacabables planúries i la gent que hi va trobar —massais i kikuius— de seguida la van captivar. I no va ser una fascinació efímera: els disset anys que hi va passar van ser els més feliços de la seva vida, perquè no s’ha­via sentit mai tan lliure i perquè va tenir l’oportunitat de conèi­xer Denys Finch Hatton, un carismàtic aventurer anglès de qui es va enamorar.

De tornada a la hivernal Dinamarca, separada del seu marit i sense diners, Karen Blixen va voler reviure els millors records de la seva enyorada experiència africana amb aquestes memò­ries en què brilla com la gran seductora que és, fent el retrat d’un temps que s’esvaneix a poc a poc, d’un lloc al qual no podrà tornar, a l’altra punta del món.