MOISÈS, MODEL DE LÍDER CREIENT (Emaús 71)

El llibre de l’Exode, el segon de la Bíblia després del Gènesi, ens narra la histporia del poble d’Israel en el seu moment més constitutiu: la seva sortida d’Egipte vers la terra promesa, i l’Aliança que va segellar amb Jahvé. Va ser l’esdeveniment principal, fundant, de la història d’aquest poble. Tots els fets anteriors són prehistòria; els posteriors són desenvolupament d’aquella sortida. En aquest episodi és on va adquirir la seva consciència de poble unit i de la proximitat alliberadora de Jahvé. Aquí hi entra, amb un protagonisme innegable, la figura de Moisès, que va ser qui va guiar el seu poble a la llibertat i el va conduir vers la terra de Canaan, la que Déu havia promès a Abraham.
Aquesta sortida o èxode va constituir la primera ‘Pasqua’: el ‘pas’ de l’esclavatge a la llibertat, el pas pel Mar Roig i el desert cap a la nova pàtria. Aquesta Pasqua serà per sempre la clau per entendre tota la història d’Israel. Però també per entendre la Pasqua de Jesús, el Messies, que passa, a través de la seva mort en creu, a la nova existència de Ressuscitat; i la Pasqua del nou Israel, l’Església, la qual a través de les aigües del Baptisme entra en la terra de la Nova Aliança seguint el seu Senyor en la seva nova existència.