PARAULA DE DÉU, LECTURA DIVINA

A les pàgines següents, abans d’aprofundir en el guiatge de la lectura divina, mostrarem com, en el fons, ja es troba en la redacció mateixa dels textos de l’Antic Testament. En una paraula: l’Escriptura mateixa neix com a fruit de la lectura divina. No cal dir, per reblar el clau, que salvadora de Jesucrist, practicaren lectura divina de l’Antic Testament. Els pares de l’Església es mogueren pel mateix trajecte i els monjos, tant en l’època tardoromana com fins arribar a l’Edat Moderna, en feren l’eix de la seva existència. El moviment litúrgic del segle passat suposà un acostament a les fonts bíbliques. És en el Concili Vaticà II, amb les Constitucions sobre la sagrada litúrgia i la divina revelació, que s’obre el camí a un amor més gran per la Sagrada Escriptura. I el Sínode de 2008 sobre «La Paraula de Déu en la missió i la vida de l’Església» dona carta de naturalesa a la lectura divina i en descriu les característiques i els valors. Bernabé Dalmau ens facilita aquest recorregut no per donar un simple resum històric de la lectura divina, sinó per copsar-ne millor el valor. Així estarem més preparats per conèixer-ne les característiques i aprofundir-hi.
Bernabé Dalmau (Igualada, 1944), és monjo de Montserrat, llicenciat en teologia i dret canònic, expert en litúrgia, director de la revista Documents d’Església i membre del Centre de Pastoral Litúrgica, on darrerament ha publicat diverses obres tant de caire litúrgic com de vida cristiana.