PREN LA PARAULA

Josep Lacreu és un dels lingüistes que més contribuïxen a acostar norma i parla. La seua obra, a més de ser molt instructiva i didàctica, és representativa de la posada en valor del valencià de sempre i alhora de l’aperturisme necessari per a assolir un model de llengua modern, comunicatiu i rigorós normativament. En eixes línies motivadores s’inscriu el seu llibre, de recent publicació, Pren la paraula (ed. Àrbena, 2017), recopilació d’articles publicats, entre els mesos de juny de 2016 i març de 2017, en el blog del mateix nom i autor contingut en el web d’este mateix diari, Levante-EMV.

El llibre, de 203 pàgines, consta de 42 articles, dividits en quatre apartats temàtics: “Qüestions de llengua”, “Fonètica, fonologia i ortografia”, “Morfologia i sintaxi” i “Lèxic i semàntica”, on exposa amb arguments ben fonamentats diferents qüestions i aclariments lingüístics de gran utilitat per als usuaris d’esta llengua.

Un dels eixos motivadors de Lacreu en Pren la paraula (i en la seua obra) és desfer la idea i el prejuí que els valencians parlem malament la nostra pròpia llengua. Diu en la introducció del llibre que “Ens hem educat en la creença que la nostra llengua, i especialment el nostre valencià –marginat dins de la marginació global– estava infestat de castellanismes. I no és així”. “La castellanització afecta la capa més superficial de la llengua. I les obsessions descastellanitzadores, practicades sovint sense tacte ni trellat, produïxen un efecte contraproduent en els sentiments d’afecte i autoestima dels parlants per la pròpia llengua.”